Doncs aquesta sóc jo, la Marta!
La persona que hi ha al darrera de Voliaina.
Sóc de la Cellera de Ter, un poble petit de la comarca de la Selva, des d’on faig totes les creacions. Vinc del món de l’educació i tot i que vaig estar uns anys dedicant-me a la petita infància, un silenci em va regalar l’espai per somiar en Voliaina, un projecte que ja havia començat feia uns anys i que sentia que volia fer créixer.
Tot i que soc autodidacta, durant aquest temps he estat fent alguns tallers d’enquadernació i auto-formant-me. M’encanta experimentar amb les possibilitats del paper, les teles i altres materials, així com jugar a crear amb els diferents elements naturals que m’envolten.
Des de fa més de tres anys que formo part de Glauc Ànima Artesana com a sòcia, una co-botiga conjunta amb altres artesanes de la zona situada al mig del barri vell d’Olot.
M’agrada viure a la Cellera i la gent que hi tinc. Un dels llocs més especials per a mi és Puig d’Afrou -la muntanya del poble-, on sovint hi vaig a córrer i a des(connectar). M’agrada la muntanya i tot el què em regala. Tinc la sort de tenir unes amistats fortes que intento cuidar al màxim. Per a mi són família, són casa. Al llarg d’aquests anys he fet alguns viatges i escapadetes. Sé parlar portuguès perquè allà hi tinc arrels. Durant els últims anys, he passat l’agost treballant a un refugi de muntanya. M’agrada cuinar i, de fet, he estat temporades treballant a la cuina d’un restaurant. Sempre he pensat que cuinar té una certa connexió amb l’artesania: “xup-xup i a foc lent”. Gaudeixo molt menjant. A la nevera no hi pot faltar el verd de la verdura i la fruita ni tampoc el formatge, tot i que no tinc mai un no per al dolç. M’agrada tenir una “rutina” tot i que sempre necessito un punt d’intensitat. Sovint em recordo que “només es viu un cop” així que intento gaudir tant com puc d’aquest camí. M’han dit més d’un cop que xerro molt, tot i que també gaudeixo molt del silenci. M’agrada despertar-me aviat. Em costa poc riure i molt aguantar-me’l. M’encanta el sol. La meva estació preferida és la primavera.
I és que Voliaina és un trosset de mi, del què visc i del què sento.
És refugi per l’ànima.
I és des d’aquest lloc on creo.
I aquí estic, fent volar Voliaina i gaudint de tot el que em regala la vida
Contenta de poder-ho fer.
Gràcies per ser-hi!
Doncs aquesta sóc jo, la Marta!
La persona que hi ha al darrera de Voliaina.
Sóc de la Cellera de Ter, un poble petit de la comarca de la Selva, des d’on faig totes les creacions. Vinc del món de l’educació i tot i que vaig estar uns anys dedicant-me a la petita infància, un silenci em va regalar l’espai per somiar en Voliaina, un projecte que ja havia començat feia uns anys i que sentia que volia fer créixer.
Tot i que soc autodidacta, durant aquest temps he estat fent alguns tallers d’enquadernació i auto-formant-me. M’encanta experimentar amb les possibilitats del paper, les teles i altres materials, així com jugar a crear amb els diferents elements naturals que m’envolten.
Des de fa més de tres anys que formo part de Glauc Ànima Artesana com a sòcia, una co-botiga conjunta amb altres artesanes de la zona situada al mig del barri vell d’Olot.
M’agrada viure a la Cellera i la gent que hi tinc. Un dels llocs més especials per a mi és Puig d’Afrou -la muntanya del poble-, on sovint hi vaig a córrer i a des(connectar). M’agrada la muntanya i tot el què em regala. Tinc la sort de tenir unes amistats fortes que intento cuidar al màxim. Per a mi són família, són casa. Al llarg d’aquests anys he fet alguns viatges i escapadetes. Sé parlar portuguès perquè allà hi tinc arrels. Durant els últims anys, he passat l’agost treballant a un refugi de muntanya. M’agrada cuinar i, de fet, he estat temporades treballant a la cuina d’un restaurant. Sempre he pensat que cuinar té una certa connexió amb l’artesania: “xup-xup i a foc lent”. Gaudeixo molt menjant. A la nevera no hi pot faltar el verd de la verdura i la fruita ni tampoc el formatge, tot i que no tinc mai un no per al dolç. M’agrada tenir una “rutina” tot i que sempre necessito un punt d’intensitat. Sovint em recordo que “només es viu un cop” així que intento gaudir tant com puc d’aquest camí. M’han dit més d’un cop que xerro molt, tot i que també gaudeixo molt del silenci. M’agrada despertar-me aviat. Em costa poc riure i molt aguantar-me’l. M’encanta el sol. La meva estació preferida és la primavera.
I és que Voliaina és un trosset de mi, del què visc i del què sento.
És refugi per l’ànima.
I és des d’aquest lloc on creo.
I aquí estic, fent volar Voliaina i gaudint de tot el que em regala la vida
Contenta de poder-ho fer.
Gràcies per ser-hi!
La llavor
Des de petita que m’omple fer coses amb les mans. Sempre deia “quan sigui gran faré una paradeta”. Formava part d’un joc d’infant. I per jugar no es necessita res més que temps i imaginació. Recordo tardes d’estiu recol·lectant coses per casa i preguntant-me: què puc fer amb això?
I tot i fer-me gran encara em pregunto quin ús li puc donar a cada material abans de desfer-me’n. Transformar i crear a partir “del no res” i posar-hi el “tot”: el cap, el cor, les mans… la meva essència.
L’estiu del 2018, tot fent el camí de cavalls a Menorca, un esquinç em va portar a fer un canvi de plans i vaig decidir continuar aquella aventura instal·lant-me durant uns dies a una cala preciosa. Aquella experiència em va regalar molts moments, reflexions i aprenentatges que m’acompanyen fins a dia d’avui. I aquí va sorgir, altra vegada, la necessitat de tornar a connectar amb aquell joc d’infant. Aquest cop posant més consciència i sentit a tot plegat. Allà vaig plantar una petita llavor, la de Tres Errres (el nom inicial que vaig posar al projecte).
A partir d’aquell viatge vaig anar començant a posar energia i a fer visible allò que anava creant. Vaig estrenar-me fent algunes fires, a compartir-ho per xarxes, amb les persones que m’envoltàven… i mica en mica vaig anar decidint cuidar amb més delicadesa aquella llavor perquè anés creixent sense pressa i al seu ritme. No sabia quina forma acabaria prenent, però sabia que volia viure-ho. M’agradava, em feia estar bé i ho gaudia. Mica en mica tot va anar agafant forma i amb ganes de continuar, vaig anar fent alguns passets que m’han portat fins aquí. I pel que per a mi en el seu moment era un somni, ara és la meva realitat.
La llavor
Des de petita que m’omple fer coses amb les mans. Sempre deia “quan sigui gran faré una paradeta”. Formava part d’un joc d’infant. I per jugar no es necessita res més que temps i imaginació. Recordo tardes d’estiu recol·lectant coses per casa i preguntant-me: què puc fer amb això?
I tot i fer-me gran encara em pregunto quin ús li puc donar a cada material abans de desfer-me’n. Transformar i crear a partir “del no res” i posar-hi el “tot”: el cap, el cor, les mans… la meva essència.
L’estiu del 2018, tot fent el camí de cavalls a Menorca, un esquinç em va portar a fer un canvi de plans i vaig decidir continuar aquella aventura instal·lant-me durant uns dies a una cala preciosa. Aquella experiència em va regalar molts moments, reflexions i aprenentatges que m’acompanyen fins a dia d’avui. I aquí va sorgir, altra vegada, la necessitat de tornar a connectar amb aquell joc d’infant. Aquest cop posant més consciència i sentit a tot plegat. Allà vaig plantar una petita llavor, la de Tres Errres (el nom inicial que vaig posar al projecte).
A partir d’aquell viatge vaig anar començant a posar energia i a fer visible allò que anava creant. Vaig estrenar-me fent algunes fires, a compartir-ho per xarxes, amb les persones que m’envoltàven… i mica en mica vaig anar decidint cuidar amb més delicadesa aquella llavor perquè anés creixent sense pressa i al seu ritme. No sabia quina forma acabaria prenent, però sabia que volia viure-ho. M’agradava, em feia estar bé i ho gaudia. Mica en mica tot va anar agafant forma i amb ganes de continuar, vaig anar fent alguns passets que m’han portat fins aquí. I pel que per a mi en el seu moment era un somni, ara és la meva realitat.
El taller
Voliaina és el meu petit projecte i sorgeix de la voluntat de posar en valor els productes artesanals, fets amb cura i cuidant cada un dels processos.
Tinc la sort de poder treballar envoltada d’un entorn preciós als peus de la muntanya del meu poble, Puig d’Afrou. Tinc el taller situat a un dels espais de la casa on visc i això em permet organitzar-me al meu ritme, respectant els meus moments de cura i necessitats.
Des del taller creo cada una de les peces que us arriben, cuidant cada un dels detalls. Des d’imaginar un producte, crear el prototip, tallar les teles, els papers, medir, cosir, encolar, embolicar, fer les fotos, organitzar la web, gestionar els enviaments, contestar els mails, programar les publicacions de les xarxes, fer la comptabilitat…
Un espai on deixar volar la creativitat i amb la il·lusió de poder-ho fer al meu gust i al meu ritme.
L’essència d’aquest lloc dona vida al taller i a tot allò que hi creo. M’inspira des de la calma i m’ajuda a connectar i a estar present en mi i en allò que faig.
Agraïda que Voliaina sigui el meu projecte professional, però alhora el meu gran projecte personal.
El taller
Voliaina és el meu petit projecte i sorgeix de la voluntat de posar en valor els productes artesanals, fets amb cura i cuidant cada un dels processos.
Tinc la sort de poder treballar envoltada d’un entorn preciós als peus de la muntanya del meu poble, Puig d’Afrou. Tinc el taller situat a un dels espais de la casa on visc i això em permet organitzar-me al meu ritme, respectant els meus moments de cura i necessitats.
Des del taller creo cada una de les peces que us arriben, cuidant cada un dels detalls. Des d’imaginar un producte, crear el prototip, tallar les teles, els papers, medir, cosir, encolar, embolicar, fer les fotos, organitzar la web, gestionar els enviaments, contestar els mails, programar les publicacions de les xarxes, fer la comptabilitat…
Un espai on deixar volar la creativitat i amb la il·lusió de poder-ho fer al meu gust i al meu ritme.
L’essència d’aquest lloc dona vida al taller i a tot allò que hi creo. M’inspira des de la calma i m’ajuda a connectar i a estar present en mi i en allò que faig.
Agraïda que Voliaina sigui el meu projecte professional, però alhora el meu gran projecte personal.
